Super 8

S’havien creat moltes expectatives sobre la unió de dos grans mites de la pantalla (petita i gran). J.J.Abrams i Steven Spielberg comparteixen responsabilitats a Super 8, un film entre l’acció, la ciència ficció, l’humor i l’ensurt en què un extraterrestre es deixa caure a la terra i va a parar en un poble dels Estats Units tranquil i pacífic. Protagonitzen la pel·li una colla de nens que juguen a fer cinema amb una càmera de super 8 (d’aquí el títol de la peli) i que fan un molt gran paper artístic durant tot el llargmetratge. El film, que es nota que en part busca l’elogi d’Abrams als primers treballs de Spielberg darrere les càmeres, és àgil i distret, a estones et fa estar tens i a altres rius força, amb uns personatges molt típics però alhora molt aconseguits i uns efectes especials evidentment sortits de la factoria Spielberg.
En resum, pel·lícula distreta que val la pena anar a veure, però que si passa a la història no serà ni per l’argument (que està bé però no mata) ni pels efectes especials (típics). Potser sí que ens sorprendrà algun dels nens guanyant un premi a la interpretació, això sí.