Les ales de l’esfinx (Andrea Camilleri)

Qualsevol llibre amb les aventures de l’agent Montalbano és garantia d’una lectura fresca, ràpida i amb un toc estiuenc. Potser perquè les històries sempre passen en una càlida Itàlia d’estiu o per la banalitat de l’argument que queda ben resolt amb una explicació de la trama amb un toc molt personal d’en Camilleri.
Total, que en aquest cas l’agent Montalbano es troba de nassos amb el cas d’unes noies de l’est que es dediquen a fer coses poc honoroses i que una d’elles apareix morta. Que si tomba que si gira en Montalbano, després de prendre’s el luxe de deixar claríssim el seu descontentament cap a les classes poderoses italianes (església influenciadora, política corrupte, empresariat sotmès i màfia sense miraments ni complexos) acaba com sempre resolent el cas de manera més o menys brillant.
Les peripècies del Montalbano, en format novel·la negra light, alegre, amb un punt d’humor cínic, desenfadades i àgils fan que el lector pugui conviure amb un assessinat amb un somriure a la boca. Els títols de Camilleri sobre la vida de l’agent es compten ja per desenes i a sobre tenim la sort de tenir-ne traduccions molt bones en català, d’edicions 62.